Desarrollo web Ruby on Rails
Cercar espècies per: Començant per (seleccioneu lletra): A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Últims comentaris d'etnobotànica rebuts al web
Erica arborea
Bruc boal
http://www.floracatalana.net/erica-arborea-l-
Les arrels de bruc boal es fan servir per fer pipes.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Erica scoparia subsp. scoparia
Bruc d'escombres
http://www.floracatalana.net/erica-scoparia-l-subsp-scoparia
De bruc d'escombres n'hi ha de dos tipus: el de cua de guilla, que no serveix per a res, i el d'escombres.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Ceratonia siliqua
Garrofer
http://www.floracatalana.net/ceratonia-siliqua-l-
Les garrofes les utilitzàvem per als animals (matxo, cavall, etc.), o per a nosaltres quan no hi havia res més per menjar.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Cornus sanguinea
Sanguinyol
http://www.floracatalana.net/cornus-sanguinea-l-
No s'ha de picar mai el bestiar amb un pal de sanguinyol, perquè pixa sang.
Informants: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà, i Narcís Moliné, de Forallac.
Crataegus monogyna i Mespilus germanica
Arç blanc i nespler
http://www.floracatalana.net/crataegus-monogyna-jacq-
http://www.floracatalana.net/mespilus-germanica-l-
Dels fruits de l'arç blanc se'n feia melmelada. Utilitzàvem aquesta planta com a peu per al nespler.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Sorbus domestica
Server
http://www.floracatalana.net/sorbus-domestica-l-
Aquest arbre es feia servir per fer pilones per als carnissers.
Informants: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà, i Narcís Moliné, de Forallac.
Corylus avellana
Avellaner
http://www.floracatalana.net/corylus-avellana-l-
De l'avellaner de bosc en fèiem vares per batre olives i ametlles, i també fuets per als cavalls.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Cupressus sempervirens
Xifrer
http://www.floracatalana.net/cupressus-sempervirens-l-
Sentit a dir: “L'habitació on hi havia mobles fets de xifrer feia olor de mort”.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Juniperus commnunis i Juniperus oxycedrus
Ginebró i càdec
http://www.floracatalana.net/juniperus-communis-l-
http://www.floracatalana.net/juniperus-oxycedrus-l-
Tos dos s’anomenaven “ginebró” a la zona. En fèiem servir per fer bonic el dia de Nadal.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Cyperus longus i Scirpus holoschoenus
Serrada i jonca
http://www.floracatalana.net/cyperus-longus-l-
http://www.floracatalana.net/scirpus-holoschoenus-l-
Es feien servir per fer lligams. La jonca es picava i s'assecava, i es remullava per a fer-la servir.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Spartium junceum
Ginesta
http://www.floracatalana.net/spartium-junceum-l-
Es feien servir rebrolls verds per lligar el blat de moro (les garbes de tiges tallades). Es preparava d'un any per l'altre. Es tallava la ginesta i sortien els rebrolls llargs.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Clematis flammula
Viadella
http://www.floracatalana.net/clematis-flammula-l-
La fèiem servir per lligar les garbes de blat de moro.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Lonicera sp.
Xuclamel
http://www.floracatalana.net/genere/Lonicera
En xuclàvem el nèctar de les flors.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Nicotiana tabacum
Tabac
http://www.floracatalana.net/nicotiana-tabacum-l-
Es feia a les carboneres.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Myrtus communis
Murtra
http://www.floracatalana.net/myrtus-communis-l-
El fruit es posava a les ballestes per agafar ocells.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Ficus carica i Quercus suber
Figuera i suro
http://www.floracatalana.net/ficus-carica-l-
http://www.floracatalana.net/quercus-suber-l-
La fusta de figuera i el suro s'utilitzaven per al mecanisme de fre del carro, per aguantar l'enclusa.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Juglans regia
Noguer
http://www.floracatalana.net/juglans-regia-l-
De la fusta de noguer se'n feien mobles (com ara calaixeres) i s'utilitzava per a fer mànecs de dallot (dalla gran).
Informants: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà, i Narcís Moliné, de Forallac.
Laurus nobilis
Llorer
http://www.floracatalana.net/laurus-nobilis-l-
De les branques de llorer en fèiem mànecs per a raspalls. Aguanten i no pesen.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Erica sp.
Bruc
http://www.floracatalana.net/genere/Erica
Fèiem tascons amb fusta de bruc.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Ulmus minor
Om
http://www.floracatalana.net/ulmus-minor-mill-
La fusta d'aquest arbre s'utilitzava per fer xassís de carro i escales per pujar al vehicle. Si no es disposava d'aquesta fusta, per fer les escales, s'utilitzava la de falsa acàcia i la de plàtan.
La fusta d'om es feia servir, també, per fer escales d'altres menes.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Genista linifolia subsp. linifolia
Ginesta linifòlia
http://www.floracatalana.net/genista-linifolia-l-subsp-linifolia
El meu pare anomenava aquesta planta “escruixidora”.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Agave americana
Figuerassa
http://www.floracatalana.net/agave-americana-l-
El tronc de la inflorescència partit pel mig es feia servir per afinar el tall de la navalla d'afaitar dels barbers.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Quercus ilex
Alzina
http://www.floracatalana.net/quercus-ilex-l-
Per fer mànecs de fer força (per al magall, la fanga, etc.) es feia servir fusta d'alzina.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Quercus ilex i Arbutus unedo
Alzina i arboç
http://www.floracatalana.net/quercus-ilex-l-
http://www.floracatalana.net/arbutus-unedo-l-
Per fer mànecs de tràmecs s'utilitzaven l'alzina i l'arboç. Els d'alzina eren pesats, i els d'arboç més lleugers i, també, forts.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Salix alba , Pinus halepensis i Pinus pinea
Saule, pi blanc i pi de llei
http://www.floracatalana.net/salix-alba-l-
http://www.floracatalana.net/pinus-halepensis-mill-
http://www.floracatalana.net/pinus-pinea-l-
De saule es feien els millors esclops. De fusta de pi blanc i de pi de llei també se'n feien.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Celtis australis
Lledoner
http://www.floracatalana.net/celtis-australis-l-
El lledoner es feia servir per fer forques d'enforcar palla.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Fraxinus angustifolia i Quercus ilex
Freixe i alzina
http://www.floracatalana.net/fraxinus-angustifolia-vahl
http://www.floracatalana.net/quercus-ilex-l-
El botó (part central) de les rodes de carro es feia de freixe, i els raigs i la corba, d'alzina.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Arbutus unedo
Arboç
http://www.floracatalana.net/arbutus-unedo-l-
La fusta d'arboç la fèiem servir per fer mànecs d'aixades i tràmecs, i per fer foc.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Arundo donax
Canya
http://www.floracatalana.net/arundo-donax-l-
Les canyes es feien servir per fer tanques i les voltes en les construccions.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Arbutus unedo i Erica sp.
Arboç i bruc
http://www.floracatalana.net/arbutus-unedo-l-
http://www.floracatalana.net/genere/Erica
Els troncs d'arboç i de bruc els fèiem servir com a guia de mongeteres i tomateres.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Quercus ilex , Spartium junceum i Sarothamnos arboreus subsp. catalaunicus
Alzina, ginesta i ginestell
http://www.floracatalana.net/quercus-ilex-l-
http://www.floracatalana.net/spartium-junceum-l-
http://www.floracatalana.net/sarothamnus-arboreus-desf-webb-subsp-catalaunicus-webb-c-vicioso
Per lligar feixines utilitzàvem rebrots d'alzina, ginesta i ginestell.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Salix purpurea , Salix alba , Salix atrocinerea , Vitex agnus-castus i Arundo donax
Vims, gatell, aloc i canya
http://www.floracatalana.net/salix-purpurea-l-
http://www.floracatalana.net/salix-alba-l-
http://www.floracatalana.net/salix-atrocinerea-brot-
http://www.floracatalana.net/vitex-agnus-castus-l-
http://www.floracatalana.net/arundo-donax-l-
Els cistells es feien amb vims (o vímets), però les nanses amb gatell. Les cistelles es feien amb vims més gruixuts i amb canya tallada més ampla. Per estalviar vims, els coves es feien amb aloc.
Les paneres planes, per a les pageses, per a les verdures..., es feien d'aloc.
Els vims s'havien de tallar en lluna vella.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Castanea sativa i Pinus sp.
Castanyer i pi
http://www.floracatalana.net/genere/Pinus
http://www.floracatalana.net/castanea-sativa-mill-
Els caixes d'arengades eren de pi, excepte els cèrcols, que eren de castanyer.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Castanea sativa
Castanyer
http://www.floracatalana.net/castanea-sativa-mill-
Les semals eren fetes de castanyer.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Populus nigra , Populus alba i Populus sp.
Pollancre, arbre blanc i bordissenc
http://www.floracatalana.net/populus-nigra-l-
http://www.floracatalana.net/populus-alba-l-
http://www.floracatalana.net/genere/Populus
Les pasteres per preparar la pasta del pa i els brunyols es feien de pollancre, arbre blanc o bordissenc.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Buxus sempervirens i Erica arborea
Boix i bruc
http://www.floracatalana.net/buxus-sempervirens-l-
http://www.floracatalana.net/erica-arborea-l-
Culleres, forquilles i mans de morter es feien de boix i, si no se'n aconseguia, es feien de bruc.
Informant: Lluís Pla Pascual (1923), de la Bisbal d'Empordà.
Sedum sediforme
Crespinell
http://www.floracatalana.net/sedum-sediforme-jacq-pau
LICOR DE CRESPINELL (O CRISPINELLA)
La meva estimada àvia materna, l’Encarnació Rovira Català (1912-2005), nascuda a Vilassar de Mar i després fincada a Mataró, de família pagesa que conreaven l’horta principalment a Vilassar, em va explicar la recepta d’aquest licor.
Es cull crespinell el mes de maig, que és quan té la fulla més gruixuda i sucosa. Es renta i es separen les fulles de la tija. S’agafa un pot de vidre ample i es va omplint fent una capa amb les fulles (només) de crespinell i una altra capa de sucre (ella ho feia amb sucre blanc), i així successivament fins a omplir tot el pot, el qual es tapa i es deixa a l’exterior en un lloc que hi toqui el sol (a sol i serena), durant 7 dies.
Amb aquest temps s’haurà fet un suc dins del pot que és el licor. Es cola per separar-lo de les restes de fulla, i ja es pot beure. Ella el desava dins una ampolla de vidre, i amb el pas del temps s’anava fent més bo de gust. Li havia durat dins l’ampolla més de 8 anys sense fer-se malbé.
Al crespinell ella l’anomenava crispinella. No sé si és com se l’anomenava al Maresme, ja que no he sentit a ningú més que ho digués així.
Jordi Giménez
Rubí, octubre de 2011
Psoralea bituminosa
Trèvol pudent
http://www.floracatalana.net/psoralea-bituminosa-l-
S'utilitza per combatre les diarrees prenent una infusió preparada amb la planta seca tallada.
Font: Maribel Rabaña , de la Pera.
Nerium oleander
Baladre
http://www.floracatalana.net/nerium-oleander-l-
A principis dels anys setanta el professor Ignasi Bonnín, catedràtic de Literatura i director de l'institut Jaume Vicens de Girona, ens va comentar a classe, tot parlant de la toxicitat del baladre, que a Mallorca quan un noi demanava a una noia per ballar i aquesta li donava carabassa li deia: "Així mengessis baladre i morissis ballant". Informant: Xavier Puig.
Scabiosa atropurpurea
Escabiosa
http://www.floracatalana.net/scabiosa-atropurpurea-l
Quan era petita la meva mare em feia aigua d'escabiosa per baixar la febre quan tenia xarampió. Informant: Dolors Vives.
Punica granatum
Magraner
http://www.floracatalana.net/punica-granatum-l-
L'arrel de magraner bord, collida abans de sortir el sol, es feia servir com a remei per als cucs de la mainada. Font: Maria Casas, de Torroella de Montgrí. Resta confirmar com s'utilitzava; probablement en infusió i via oral.
( Comentari afegit per Pilar López : Es fa bullir fins a reduir l ’ aigua a la meitat -60 g en ½ litre d ’ aigua - i es pren en dejú ).
Laurus nobilis
Llorer
http://www.floracatalana.net/laurus-nobilis-l-
En Maurici Mallol Formiga (1928), de Sant Feliu de Guíxols, ens explica que posaven aigua de llorer a l'aigua de beure de les gallines per ajudar a calmar-les, quan estaven esvalotades, abans d'anar a dormir. Aquest mateix remei l'utilitzaven per a la gossa que tenien quan se n’havien d'anar força temps de casa.
Laurus nobilis
Llorer
http://www.floracatalana.net/laurus-nobilis-l-
L'Anna Maria Culubret Mas, de Vilablareix, ens ha explicat que la decocció de fulles de llorer és eficaç per a treure's els polls del cap. En primer lloc cal rentar-se el cap bé i després esbandir-se'l amb la decocció preparada, tèbia, fent-se fregues.
Sedum sediforme
Matifoc
http://www.floracatalana.net/sedum-sediforme-jacq-pau
En les activitats d'etnobotànica dutes a terme aquests darrers 4 anys a les comarques del Baix Empordà, la Selva i el Gironès hem recollit altres testimonis de l'elaboració del matifoc. Els llocs són: Torroella de Montgrí, Regencós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Llagostera i Quart. Els informants d'aquests dos últims municipis, però, procedien de Santa Cristina d'Aro. Pel que fa a la preparació, hem registrat un mètode diferent: es tracta de posar una capa de fulles, sense rentar, i una altra de sucre, i així successivament. Diversos informants ens han comentat que aquest darrer sistema no és gaire eficient, perquè depenent del gruix de les capes que es facin, o de la quantitat de sucre que s'hi posi, pot florir-se la matèria vegetal. La persona que ens va informar de l'elaboració del matifoc a Regencós ens va dir que un cop obtingut el xarop s'hi posava una branca de farigola i es posava a sol i serena 40 dies més, per a obtenir un vi de matifoc. Informació recollida per Albert Mallol Camprubí, de la Bisbal d'Empordà.
Sedum sediforme
Matifoc
http://www.floracatalana.net/sedum-sediforme-jacq-pau
Xarop de matifoc.
Maria Camprubí Vila (1927), de Sant Feliu de Guíxols.
Part de la planta utilitzada: fulles tendres.
Època d'elaboració: de mitjan abril fins al juny.
Preparació: es pesen les fulles, es renten bé i es barregen amb el mateix pes de sucre. La mescla resultant es posa en un pot de vidre, es tapa, i es deixa a sol i serena durant 3 setmanes. Després es filtra i es guarda en un recipient fosc ben tancat en un lloc fresc.
Mode d'utilització: es barreja amb aigua fresca, al gust de cadascú. S'hi pot afegir un raig de suc de llimona. Es pren cada vegada que es té set. Aquesta era una beguda habitual durant l'estiu al camp amb la família, per a rehidratar-se durant les tasques agrícoles, que es feien a ple sol.
Pistacia lentiscus
Llentiscle
http://www.floracatalana.net/pistacia-lentiscus-l-
Elena Massaguer, de Sant Feliu de Guíxols, ens ha explicat que per treure els polls de les gallines es penjava al galliner un manat de llentiscle.
Equisetum ramosissimum subsp. ramosissimum
Cua de cavall
http://www.floracatalana.net/equisetum-ramosissimum-desf-subsp-ramosissimum
Una veïna d'Aiguaviva m'ha explicat que quan era petita el seu oncle utilitzava la part més gruixuda d'aquesta planta per netejar-se les dents. Informant: Rosa Cabarrocas, d'Aiguaviva.
Verbena officinalis
Berbena
http://www.floracatalana.net/verbena-officinalis-l-
A la zona del Montsià s'usa en fresc per treure els cops i la sang presa.
Equilibra el sistema nerviós. Informant: Cinta Forcadell Vericat.
Coriandrum sativum
Coriandre
http://www.floracatalana.net/coriandrum-sativum-l-
Anomenada també saliàndria o xaliàndria. Informant: Anna M. Oliva, de Torroella de Montgrí.
Pistacia lentiscus i Rosmarinus officinalis
Llentiscle i romaní
http://www.floracatalana.net/pistacia-lentiscus-l-
http://www.floracatalana.net/rosmarinus-officinalis-l-
Utilitzat per remenar i aromatitzar el cremat mentre encara crema. S'agafa un branca de llentiscle d'uns tres pams i es remena, seguidament es fa el mateix amb una branca de romaní. Es pot repetir l'operació un parell de vegades, flairant cada vegada la branca per veure si s'ha aromatitzat. Informant: Pere Palomeres, de Torroella de Montgrí.
Linum usitatissimum subsp. angustifolium
Lli
http://www.floracatalana.net/linum-usitatissimum-l-subsp-angustifolium-huds-thell-
Es fa una infusió amb un grapat de llavors de llinet amb aigua i es dóna per beure a porcs i vaques per ajudar a expulsar la placenta. Aquesta infusió també serveix per a la mainada quan van restrets, ajuda a lliscar. Font: Teresa Escuder Amer, de Torroella de Montgrí.
Galium aparine
Apegalós
http://www.floracatalana.net/galium-aparine-l-
Aquesta planta la fa servir la meva gossa per purgar-se. Informant: Rosa Cabarrocas, d'Aiguaviva.
Foeniculum vulgare
Fonoll
http://www.floracatalana.net/foeniculum-vulgare-mill-
Un plat típic de primavera dels pobles del sud d'Espanya són les patates guisades amb les fulles tendres del fonoll. Alguns afegeixen carn al guisat. Jo, a la primavera, cuino el xai guisat o al forn acompanyat de fulles tendres de fonoll . Dóna una aroma molt bona al xai. Informant: Carme Bosch, de Cassà de la Selva.
Borago officinalis
Borraja
http://floracatalana.net/borago-officinalis-l-
A principis de primavera les fulles tendres de borratja es menjaven abans aquí al Gironès, i es mengen encara en molts pobles de Tarragona, arrebossades amb farina, amb ou o amb llet, fregides i amb sucre o mel al damunt. En diuen crespells de Setmana Santa o simplement crespells. Informant: Carme Bosch, de Cassà de la Selva.
Nicotiana tabacum
Tabac
http://www.floracatalana.net/nicotiana-tabacum-l-
“Un hortolà de Salt em va recomanar una vegada que plantés a l'hort alguna planta de tàbac perquè anava bé per eliminar la mosca blanca de les tomateres. I a casa ha funcionat”. Informant: Rosa Cabarrocas, d'Aiguaviva.
Salvia officinalis subsp. officinalis
Sàlvia
http://www.floracatalana.net/salvia-officinalis-l-subsp-officinalis
La sàlvia va bé per a les picades de vespa. Un cop t'ha picat, has d'agafar una fulla i fregar-la per la part de darrere damunt la picada. Informant: Rosa Cabarrocas, d'Aiguaviva.
Tanacetum vulgare
Herba del remuc
http://www.floracatalana.net/tanacetum-vulgare-l-
"A casa teníem una mata d'herba del remuc. Quan una cabra havia parit es feia una feixina petita i se l'hi lligava a la boca fins que treia la placenta. Nosaltres primer fèiem una sopa amb pa, aigua, un pèl de sal, oli i menta de marge, o de la bona, i l'hi donàvem a la cabra, tèbia, tant si volia com si no. Al cap de mitja hora, aproximadament, li lligàvem el manat d'herba a la boca i no l'hi trèiem fins que vèiem que anava a treure la placenta, generalment al cap d'un parell o tres d'hores". Informant: Maurici Mallol Formiga, de Sant Feliu de Guíxols.
Citrus limon
Llimoner
http://www.floracatalana.net/citrus-limon-l-burm-
Abans d'aplicar pintura a una paret afectada per “salangre” (quan cau un polsim perquè hi ha humitat) és convenient pintar-la prèviament amb suc de llimona que sigui ben àcid. D'aquesta manera la restauració dura molt més temps. Ús après d'una persona gran de la ciutat de Colima, Mèxic. Informant: Albert Mallol Camprubí, de la Bisbal d'Empordà.
Ulex parviflorus subsp. parviflorus
Gatosa
http://www.floracatalana.net/ulex-parviflorus-pourr-subsp-parviflorus
"Fèiem servir branques de gatosa, com si fossin torxes, per socarrimar el porc, quan en matàvem un. També utilitzàvem aquesta planta per netejar les xemeneies". Informant: Maurici Mallol Formiga, de Sant Feliu de Guíxols.
Pinus sp.
Pi
http://www.floracatalana.net/pinus-pinea-l-
"La fullaraca dels pins, que nosaltres l'anomenem jaç, el fèiem servir per fer el jaç a les vaques i a les cabres. També l'utilitzàvem com a fems, quan no en teníem, o bé el barrejàvem per fer-ne més". Informants: Maurici Mallol Formiga i Josefina Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Pistacia lentiscus
Llenticle
http://www.floracatalana.net/pistacia-lentiscus-l-
"Els brots de llentiscle els utilitzàvem per enfortir les genives i per fer el cremat". Informants: Maurici Mallol Formiga i Josefina Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Juniperus oxycedrus
Ginebró
http://www.floracatalana.net/juniperus-oxycedrus-l-
"El càdec, que aquí sempre li hem dit ginebró, l'utilitzàvem com a arbre de Nadal. En buscàvem un de ben gros i li tallàvem una branca, per no fer-lo malbé. Només l'esporgàvem". Informants: Maurici Mallol Formiga i Josefina Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Asparagus acutifolius
Esparreguera
http://www.floracatalana.net/asparagus-acutifolius-l-
"Dins la tina, on es fermentava el vi, es posava una bola ben grossa d'esparreguera sobre el forat del desguàs, subjectada amb una pedra, per aturar la rapa que hi havia caigut en premsar els raïms, perquè no s'embussés l'aixeta a l'hora de treure el líquid per omplir les bótes". Informants: Maurici Mallol Formiga i Josefina Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Allium sativum
All
http://www.floracatalana.net/allium-sativum-l-
"Per al mal d'orella: es passa un moment per la paella un gra d'all amb un xic d'oli. Després es posa l'oli dins de l'orella i es tapa amb un drap. S'ha de tenir així tota la nit. Se'n va el mal". Remei recollit per Bàrbara Puigpelat Royo, a la comarca de la Selva.
Citrus limon
Llimoner
http://www.floracatalana.net/citrus-limon-l-burm-
"Als desguassos de les piques per rentar plats, del lavabo, etc., perquè no facin mala olor, s'hi posen rodelles de llimona". Ús recollit de Mònica López Garcia, de Sant Feliu de Guíxols.
Juglans regia
Noguer
http://www.floracatalana.net/juglans-regia-l-
Remei per netejar la sang: es bull un bon grapat de fulles tendres de noguer en 2 litres d'aigua fins que es redueixi a la meitat (1l). Després s’hi afegeix el 70% de sucre i es fa bullir fins que es torni a reduir a la meitat. Se’n pren una cullerada dues vegades al dia, en dejú o abans de menjar. Informant: Maria Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols. Aquest remei el preparava la seva mare, Leonor Vila Alegret. Va afegir: "Els grans que sempre tenia no els va treure ni el remei ni els remeis del metge."
Urtica dioica
Ortiga
http://www.floracatalana.net/urtica-dioica-l-
"Les ortigues per fer caldo i les arrels per tenyir el cabell". Per a aquest darrer ús cal bullir un grapat d'arrels seques un xic. També s'hi pot posar una mica de romaní. S’aplica, fent fregues, cada dia al principi, i després un parell de cops per setmana. Informant: Maria Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Prunus armeniaca
Abricoquer
http://www.floracatalana.net/prunus-armeniaca-l-
"Amb els pinyols dels abricocs fèiem pitus". Informant: Maria Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Calendula arvensis
Lligamans
http://www.floracatalana.net/calendula-arvensis-l-
"L'oli de lligamans el faig servir per a la pell irritada i per posar a la sopa. El faig amb un grapat de poncelles i 100 cc d'oli d'oliva, i el deixo 40 dies a sol i serena". "Les flors les faig servir com a substitut del safrà". Usos recollits de Maria Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Pinus pinea
Pi pinyer
http://www.floracatalana.net/pinus-pinea-l-
"Em penso que l'Adela de cal Trempat feia servir resina de pi per als constipats". Informant: Maria Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Quercus suber i Lavandula stoechas
Suro i tomanyí
http://www.floracatalana.net/quercus-suber-l-
http://www.floracatalana.net/lavandula-stoechas-l-subsp-stoechas
"Rames de suro i tomanyins per als conills quan feia mal temps i no hi havia herba". Informant: Maria Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols.
Quercus suber
Suro
http://www.floracatalana.net/quercus-suber-l-
“Tots els que treballàvem a les màquines fèiem servir capes de suro que es desaprofitaven per fer-nos plantilles per a les sabates. Les serradures de suro les utilitzàvem per escalfar-nos i cuinar mitjançant una mena d'estufa”. Informant: Maria Camprubí Vila, de Sant Feliu de Guíxols, que va treballar en una fàbrica de suro gairebé 50 anys.
Spinacia oleracea
Espinac
http://www.floracatalana.net/plants/spinacia-oleracea-l-
La roba de color negre, quan era neta, perquè fos més brillant i maca, s'esbandia amb suc d'espinacs o aigua de cafè. Ús recollit l'any 2008 de Maria Camprubí Vila, a Sant Feliu de Guíxols.
Laurus nobilis
Llorer
http://www.floracatalana.net/laurus-nobilis-l-
“Quan fas peix a la planxa, perquè no faci tanta pudor de peix la cuina, s’hi posen unes fulles de llorer”. Informant: Mònica López García, de Sant Feliu de Guíxols.
Solanum nigrum
Morella
http://www.floracatalana.net/plants/solanum-nigrum-l-
La morella va bé per guarir les morenes. L'informant, Robert Martí, resident a Palafrugell, prenia la decocció, feta amb un xic de planta fresca, per combatre-les. Remei recollit al voltant de l'any 2000.
Lithospermum officinale
Herba pedrera
http://www.floracatalana.net/lithospermum-officinale-l-
L'herba pedrera és bona per eliminar les pedres del ronyó. Remei recollit l'any 2008, a la Bisbal d'Empordà, d'una persona gran, que va afegir: "La dona no me la deixa prendre"(...)"diu que això no serveix per res". Ús recollit per Albert Mallol Camprubí, de la Bisbal d'Empordà.
Citrus limon
Llimoner
http://www.floracatalana.net/citrus-limon-l-burm-
El líquid resultant de bullir pell de llimona en aigua pot ser emprat com a suavitzant de roba blanca. Si la pell és de taronja serveix per a roba de color. Ús recollit a la Bisbal d'Empordà, l’any 2008, per Albert Mallol Camprubí.
Pinus sylvestris
Pi roig
http://www.floracatalana.net/pinus-sylvestris-l-
Es posaven 2 gotes d'essència de trementina en un mocador per a la tos. Remei explicat per la Pilar, de Vidreres, en la sortida al dolmen del Mas Boussarenys (16/01/10). També ens va dir que les trementinaires van passar pel poble almenys fins a l'any 1959.
Tamarix sp.
Tamariu
http://www.floracatalana.net/genere/Tamarix
La informant, Elsa Visa, utilitzava fulles fresques de tamariu per guarir berrugues. Remei recollit a principis dels anys noranta, a Vall-llobrega.
Cistus salviifolius
Estepa borrera
http://www.floracatalana.net/cistus-salviifolius-l-
Segons comentaris d'en Lluís Font, d'Anglès, en aquesta vila i comarca, amb tradició d'indústries tèxtils, les fulles d'aquesta planta eren utilitzades pels seus treballadors per treure's el borró de la roba. D'aquí procediria un dels noms catalans.
Cichorium endivia
Escarola
http://www.floracatalana.net/cichorium-endivia-l-
L'escarola es donava a les gallines perquè deixessin de pondre ous. Ús recollit en una activitat d'etnobotànica a la Festa Major de Fitor de l'any 2007. Informant: Pere Jofre. Lloc d'on prové l'ús: Pals.
Lemna minor
Llentia d'aigua
http://www.floracatalana.net/lemna-minor-l-
La llentia d'aigua es donava a les gallines per fer-los pondre ous. Ús recollit en una activitat d'etnobotànica a la Festa Major de Fitor de l'any 2007. Informant: Pere Jofre. Lloc d'on prové l'ús: Pals.
Quercus suber
Suro
http://www.floracatalana.net/quercus-suber-l-
Per coure un pop, i aconseguir que quedi ben tou, es posa dins de l'olla un tap de suro i una ceba. Aquest ús, que ha estat recollit a Sant Feliu de Guíxols, és utilitzat pels pares de la informant, Mònica López García.
Agave americana
Atzavara
http://www.floracatalana.net/agave-americana-l-
Les fulles carnoses de l'atzavara s'han fet servir de farratge per a les vaques. Aquest comentari l'han fet, diverses vegades, persones grans que viuen a l'Empordà, i també en la darrera activitat al municipi de Massanes, a la comarca de la Selva (13/02/10). Ús recollit per Albert Mallol Camprubí.